La protecció de la tortuga passa per protegir els boscos on viu i la protecció dels boscos implica evitar els grans incendis forestals. En conseqüència, col·laborar en la conservació de les tortugues, és també treballar per la conservació d’un paisatge únic, afavorir l’agricultura sostenible i un estil de vida propi dels habitants de la zona de l’Albera.

Què implica apadrinar una tortuga?

Significa assegurar l’alimentació i la cura d’una tortuga del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera durant un any per tal que pugui reproduir-se donant lloc a noves tortuguetes que seran alliberades a la natura. Les tortugues que viuen al CRT asseguren el manteniment de l’espècie a l’Albera!

Per què a la serra de l’Albera?

La serra de l’Albera és l’extrem més oriental dels Pirineus, on la muntanya es troba amb el Mediterrani. És un territori fronterer amb molta història, guerres, exili, contraban… I amb una cultura i una forma de vida pròpies on des de fa segles la gent viu principalment del cultiu de la vinya i l’olivera. És una terra d’olis i vins, entre el mar i la muntanya. Però a més, aquesta terra té un habitant molt singular i sovint desconegut: la Tortuga Mediterrània (Testudo hermanni hermanni).

Una espècie més en perill d’extinció

La Tortuga Mediterrània és una tortuga terrestre que s’alimenta de tot tipus de plantes silvestres que troba als boscos on viu. Originalment trobàvem tortugues a tota la conca nord del Mediterrani però avui només sobreviu en petits reductes aïllats d’Itàlia, el sud de França, Espanya i en algunes illes del Mediterrani.

Per què està en perill d’extinció?

Actualment, la població de l’Albera es troba en perill d’extinció per culpa de 4 factors principals:

  • Els continuats incendis forestals que han devastat la serra durant les últimes dècades. El foc és el principal perill al qual s’enfronten les tortugues.
  •  Les desforestacions indiscriminades per crear noves zones de conreu i l’obertura de camins rurals i carreteres.
  • La depredació de nius i nounats de tortuga per part d’animals com els senglars entre altres, que per diferents motius s’han multiplicat en excés desequilibrant l’ecosistema.
  • L’espoli pel comerç de la tortuga com animal de companyia. Fet que es va posar de moda fa uns anys i va suposar l’extracció de mils de tortugues del seu hàbitat per acabar vivint en una terrassa o jardí particular.

Avui, la tortuga mediterrània està protegida per la llei i el seu comerç i tinença està prohibit i penalitzat. Amb les noves lleis de protecció d’animals molta gent va cedir les tortugues a les autoritats i aquestes van passar a formar part d’un programa de reintroducció a llocs on s’havia extingit completament, per exemple, al Parc Natural del Garraf. A l’Albera, però, n’hi van tornar molt poques.

Què fa el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (CRT)?

La tortuga de l’Albera porta molt temps aïllada i és lleugerament diferent de les altres tortugues mediterrànies fet que la fa encara més especial. Per aquest motiu als anys 80 es va crear el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (CRT) amb l’objectiu de protegir la tortuga i el seu hàbitat natural a la serra de l’Albera. A més, es va crear el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera amb l’objectiu de protegir el patrimoni natural de la serra.

Les tasques desenvolupades pel CRT amb les que col·laboraràs si apadrines una tortuga, són:

  • L’alliberament anual de cries de tortugues

Cada any neixen unes 300 tortugues al centre que són alliberades a la natura per tal de reforçar la fràgil població salvatge.

  • Sensibilització i educació ambiental

Cada any passen pel centre centenars de visitants per conèixer la tortuga i els reptes als que s’enfronta.

  • Protecció de l’entorn i les persones

La protecció de les tortugues passa necessàriament per la protecció del seu hàbitat natural. I és aquí on la lluita per la protecció de les tortugues convergeix amb la lluita per la conservació del territori i de l’estil de vida de les persones que hi viuen.

Cada vegada són menys les persones que viuen de l’agricultura i l’abandonament de zones de conreu es succeeix per un ràpid creixement del bosc. Això és positiu fins a cert punt ja que l’augment de la massa forestal provoca un elevat risc d’incendi.

De la mateixa manera que l’activitat humana augmenta el risc d’incendi, també el pot reduir creant espais oberts i fragmentant el bosc, fet que evita la propagació de grans incendis i facilita la recolonització de les zones cremades per animals i plantes procedents de zones pròximes no cremades.  

L’activitat humana i la natura: un equilibri molt fràgil.

Un excés de desforestació per crear camps de conreu pot afectar greument l’ecosistema però l’abandonament de zones de conreu que vivim actualment en moltes parts del país propicia l’expansió descontrolada del bosc i això tampoc és positiu.

I com es troba l’equilibri entre activitat humana i conservació de la natura? El paisatge ideal és un mosaic de boscos vells, boscos joves, matollars, vinyes, prats d’oliveres i camps de pastura. L’heterogeneïtat del paisatge és la millor eina per protegir els nostres boscos dels grans incendis forestals. Per fer que l’Albera continuï sent un lloc habitable per persones, tortugues i la resta de fauna i flora que hi podem trobar ara, fa falta una gestió intel·ligent del territori i més en el context d’emergència climàtica en el que ens trobem. És necessari, doncs, un model d’agricultura sostenible i ecològica i posar en valor el comerç de proximitat per reactivar l’economia local i combinar-ho amb la protecció d’àmplies zones favorables per la tortuga i altra fauna que viu a l’Albera. El CRT treballa dia a dia per potenciar aquest model.

T’uneixes a la nostra causa?